Inici
linia blanca
Any jubilar de sant Fructuós
linia blanca
Actes del martiri de sant Fructuós
linia blanca
Què és un Any Jubilar
linia blanca
Pregària i lema de l'any jubilar
linia blanca
Objectius
linia blanca
Condicions per rebre el jubileu
linia blanca
Els llocs jubilars
linia blanca
Projectes jubilars
linia blanca
Publicacions i escrits
linia blanca
Organització i enllaços
  AGENDA       NOTÍCIES       VÍDEOS   17 de setembre de 2019
 
Notícies Notícies

12 DE DESEMBRE: MISSA JUBILAR EN LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE GUADALUPE «LA VIRGENCITA NO VIENE DE VISITA, SINO PARA QUEDARSE»


El 12 de desembre de 2008 restarà en els annals de la Catedral de Tarragona com el de l’arribada del quadre de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona de Mèxic i de les Amèriques, rèplica exacta del que es venera al seu famós santuari a terres mexicanes. I, com va dir algú, “la Virgencita no viene de visita, sino para quedarse”, atès que s’ubicarà en una de les capelles de la Seu tarragonina, per a joia dels seus moltíssims devots.

El començament

La Catedral es va tornar a omplir com ja és habitual en aquest Any Jubilar dedicat a honorar la memòria dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, immolats a l’amfiteatre de l’antiga Tàrraco ara fa 1.750 anys. En aquesta ocasió, la major part de les persones que ocupàven la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana y Primada procedien de diversos països llatinoamericans. Entre elles, el Senyor Cònsol dels Estats Units Mexicans, qui ocupava un lloc preferent junt a les autoritats locals que es van fer presents a l’acte litúrgic.

La cerimònia va començar amb una processó que encapçalava la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, tot cantant l’himne a la Mare de Déu de Guadalupe, a la que seguia el gran quadre amb la “Emperatriz”, portat per la senyora Grace Reyes —responsable en bona part de l’èxit organitzatiu de la jornada— i el senyor Javier Villa “el Jaliciense”, cantor, que lluïa un vestit típic de l’Estat de Jalisco. Després, venien els preveres i diaques que precedien al Senyor Arquebisbe.

La celebració eucarística

La celebració eucarística va ser en tots els seus moments molt emotiva. Una emoció que es reflectia en infinitat de rostres, solcats per les llàgrimes. “La Virgencita está aquí” es repetia algun dels assistents, com si no s’ho acabés de creure i, sí, estava aquí. Així ho va remarcar el Senyor Arquebisbe en la seva homilia, en el decurs de la qual va anunciar que la Mare de Déu de Guadalupe tindria un lloc d’honor a la nostra Seu. Les paraules resulten insuficients per descriure l’expressió d’alegria que va il·luminar moltes cares.

L’homilia de l’arquebisbe Jaume, amb un llenguatge planer i profund alhora, va ser un cant a la integració. Va recordar que no hi havia distinció entre immigrants i autòctons, sinó que tots som fills de la mateixa Mare, i va dir que els nous tarragonins no havien de renunciar a la seva cultura, sinó enriquir-la amb la de la terra d’acollida.

L’emoció va pujar de to quan Javier Villa, amb la seva veu potent —el micròfon era més un guarniment que no pas una necessitat—, va entonar l’Ave Maria, de Schubert, davant la Mare de Déu. Certament, la música va tenir un gran protagonisme durant tota la celebració eucarística. Als habituals cants de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral, dirigits per mossèn Miquel Barbarà, i a les composicions que interpreta l’organista mossèn Miquel Castillejo, s’hi van afegir en aquesta ocasió els sons del “mariachi” Semblanza. Possiblement aquest 12 de desembre va ser el primer cop a la dilatada història de la Catedral que hi actuava aquest tipus de formació musical en un acte litúrgic. La fusió de les dues cultures es va produir en perfecta harmonia, com si la novetat no ho fos pas.

La comunió va ser un moment particularment intens. A més de rebre el Cos de Crist de mans del Senyor Arquebisbe o d’algun dels preveres concelebrants, els fidels aprofitaven la proximitat per reüllar la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe. Les llàgrimes tornaven a rodolar per moltes galtes.

Abans de la benedicció final, un detall simpàtic: Monsenyor Jaume Pujol va canviar la mitra per un gran barret mexicà. Després, el “mariachi” va cantar Las mañanitas, com es fa a Mèxic quan algú celebra el seu sant —era el de la “Guadalupana”. En acabar, tothom —i no solament els fidels d’origen llatinoamericà— intentava apropar-se a la “Virgencita”, a la “Morenita”, a la “Emperatriz”. Mòbils, genuflexions, càmeres, tímids intents de tocar la imatge, llàgrimes, somriures... La devoció popular s’havia desfermat. “¡Mire, es igualita!”, deia una senyora a una altra. La signatura del cardenal Rivera, arquebisbe de Mèxic, i la del seu vicari general certificava l’exactitud del facsímil.

L’espectacle final

Però encara hi va haver més. Com que al Santuari de Guadalupe els actes religiosos tenen la seva continuació amb actes populars, Tarragona no podia ser menys i, a la mateixa Catedral, en un empostissat situat a l’interior mateix del temple, davant la porta principal, es va desenvolupar un bonic festival folklòric. Els participants a la missa havien esdevingut ara espectadors, formant una mena de rotllana a l’entorn de l’escenari on, presentats pel senyor Jordi Freixa —responsable de la part artística de la jornada—, van actuar el “mariachi” Semblanza, el cantor Javier Villa, el grup de dansa México Lindo, i el cantor Rodolfo Murga. Va ser un espectacle ple de força i color, seguit amb entusiasme pels espectadors els quals, sense distinció d’edats, es van deixar endur per les airoses i sentides interpretacions. Va tancar l’exhibició el mateix senyor Jordi Freixa, qui va oferir un deliciós popurri de cançons llatinoamericanes.

Tothom va sortir content de la Catedral. Passant, vam sentir que un xicot —mentre es fregava les mans pel fred que feia al Pla de la Seu— deia a un altre: “El próximo no serà Año Jubilar... ¿Tú crees que harán una fiesta así?” I l’altre noi va respondre: “¿Y por qué no? ¡Claro que sí!”

Al dia següent, la premsa es feia ressó de la cerimònia. Diari de Tarragona, per exemple, ho publicava en portada i a la secció “Barómetro”, amb signe ascendent, escrivia: “Jaume Pujol, arzobispo de Tarragona. La Catedral contará a partir de ahora con una réplica de la Virgen de Guadalupe mexicana, un fiel reflejo de la integración de culturas por parte del Arzobispado”.



 

Calendari
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30

arquebisbat de tarragona


WEB PATROCINADA PER