Inici
linia blanca
Any jubilar de sant Fructuós
linia blanca
Actes del martiri de sant Fructuós
linia blanca
Què és un Any Jubilar
linia blanca
Pregària i lema de l'any jubilar
linia blanca
Objectius
linia blanca
Condicions per rebre el jubileu
linia blanca
Els llocs jubilars
   Itinerari
   Llocs
linia blanca
Projectes jubilars
linia blanca
Publicacions i escrits
linia blanca
Organització i enllaços
  AGENDA       NOTÍCIES       VÍDEOS   21 de febrer de 2020
 
Els llocs jubilars Els llocs jubilars

CATEDRAL


Capella de Sant Fructuós a la Catedral de Tarragona:

Capella renaixentista feta construir per l’arquebisbe Joan Terès i projectada per l’arquitecte Pere Blai. Les imatges dels sants màrtirs són obra de Benet Baró a inicis del segle XVII. A l’altar es conserven les relíquies dels sants màrtirs. Aquestes relíquies, provinents de San Fruttuoso di Capodimonte (Ligúria Italiana) van ser donades per l’Església de Gènova a l’Església de Tarragona en temps del cardenal de Arriba y Castro amb motiu del XVII centenari del martiri dels sants. També del mateix moment d’aquest centenari són les pintures parietals d’Hermini Sentís, que representen la història dels màrtirs i la translació de les relíquies a Itàlia per sant Pròsper, últim bisbe de la Tarragona visigòtica. La capella té una cripta on hi ha enterrats el Cardenal de la Pau, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (1919-1943), i l’arquebisbe Josep Pont i Gol (1970-1983). A la mateixa cripta s’erigeix la memòria del bisbe auxiliar Manuel Borràs, martiritzat l’any 1936.

A l’època de sant Fructuós, en aquest espai, s’ubicava l’àrea sagrada del Concilium Provinciæ, presidida pel temple d’August. Malgrat que ignorem el lloc exacte on es va produir el judici i condemna dels màrtirs tarragonins, el gran complex del Concilium Provinciæ podria haver estat l’escenari d’aquest procés. En aquest espai són especialment evocadores les paraules de les Actes:

El governador Emilià digué a Fructuós:
“Ja has sentit dir què han manat els emperadors?”

Fructuós digué:
“No ho sé, què han manat; jo sóc cristià.”

El governador Emilià digué:
“Han manat d’adorar els déus.”

Fructuós digué:
“Jo adoro un sol Déu, que féu el cel i la terra, i el mar i totes les coses que hi ha en ells.”

Emilià digué:
“Saps que hi ha déus?”

Fructuós digué:
“No ho sé.”

Emilià digué:
“Ja ho sabràs després.”

Fructuós girà l’esguard cap a Déu i es posà a pregar interiorment.
Emilià digué:
“Aquests són de qui es fa cas, aquests són els temuts, aquests són adorats, quan no es tem els déus i no s’adora les imatges dels emperadors.”

El governador Emilià digué a Auguri:
“No te les escoltis, les paraules de Fructuós.”

Auguri digué:
“Jo adoro Déu omnipotent.”

El governador Emilià digué a Eulogi:
“I tu, també adores Fructuós?”

Eulogi digué:
“Jo no adoro pas Fructuós, sinó que adoro el mateix a qui Fructuós adora.”

El governador Emilià digué a Fructuós:
“Ets bisbe, tu?”

Fructuós digué:
“Sí que ho sóc.”

Emilià digué:
“Ho fores.” I va manar que fossin cremats vius» (Passio Fructuosi, 2).



 

Calendari
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29

arquebisbat de tarragona


WEB PATROCINADA PER