|
PASSIÓ DELS SANTS MÀRTIRS FRUCTUÓS, BISBE, AUGURI I EULOGI, DIAQUES, QUE VAN PATIR MARTIRI A TARRAGONA, EL DIA 21 DE GENER, SOTA ELS EMPERADORS VALERIÀ I GAL·LIÈ
1.Durant el consolat d’Emilià i Bassus, el setze de gener, que s’esqueia en diumenge, el dia del Senyor, foren detinguts el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi.
Fructuós reposava a la seva cambra, quan els soldats beneficiaris Aureli, Festuci, Eli, Pol·lenci, Donat i Màxim es van presentar a casa seva. En sentir-ne els passos s’aixecà de seguida i va sortir a fora amb sandàlies mateix a trobar-los.
Els soldats li digueren:
—Vine, que el governador et reclama amb els teus diaques.
Fructuós els respongué:
—Anem, però permeteu que em calci.
Els soldats li contestaren:
—Calça’t, si així et plau.
Tan bon punt arribaren, foren tancats a la presó. Fructuós, segur i joiós de la corona a la qual era cridat, pregava sense parar. La comunitat de germans no el deixava, sostenint-lo i demanant-li que pregués per ells.
2.L’endemà, Fructuós va batejar a la presó un germà nostre, de nom Rogacià. A la presó s’hi passaren sis dies. I el divendres, vint-i-u de gener, els en van treure per tal de ser interrogats.
El governador Emilià digué:
—Que comparegui Fructuós, que comparegui Auguri, que comparegui Eulogi.
I d’ofici se li respongué:
—Són aquí.
Llavors el governador Emilià va preguntar a Fructuós:
—Saps què han manat els emperadors?
Fructuós li va respondre:
—No ho sé, què han manat: jo sóc cristià.
El governador Emilià li contestà:
—Han manat donar culte als déus.
Fructuós digué:
—Jo adoro l’únic Déu que ha fet el cel, la terra, el mar, i tot el que contenen.
Emilià insistí:
—Saps que hi ha déus?
Fructuós respongué:
—No ho sé.
Emilià li replicà:
—Ho sabràs després.
Fructuós girà l’esguard vers el Senyor i començà a pregar en el seu cor.
El governador Emilià exclamà:
—Quan no es dóna culte als déus ni s’adoren les estàtues dels emperadors, homes com aquests són de qui es fa cas, aquests són els temuts, aquests són els adorats!
El governador Emilià s’adreçà a Auguri:
—No facis cas de les paraules de Fructuós.
Auguri respongué:
—Jo adoro Déu omnipotent.
El governador Emilià preguntà a Eulogi:
—Tu també adores Fructuós?
Eulogi respongué:
—Jo no adoro Fructuós sinó Aquell que Fructuós adora.
El governador Emilià digué a Fructuós:
—Ets bisbe, tu?
Fructuós va respondre:
—Ho sóc.
Emilià va dir:
—Ho fores.
I manà que els cremessin vius.
3.I mentre Fructuós, amb els seus diaques, era conduït a l’amfiteatre, el poble començà a doldre’s del bisbe Fructuós, pel gran amor que li tenien no tan sols els germans sinó també els pagans, ja que Fructuós era tal com l’Esperit Sant, per boca de l’apòstol sant Pau, vas d’elecció i mestre dels pagans, havia manifestat que calia que fos un bisbe. Per això, també els soldats, sabent que s’encaminava cap a una glòria tan gran, més se n’alegraven que no pas se’n dolien.
Com fos que molts dels germans li oferissin una copa amb una mixtura perquè la begués, ell va respondre:
—Encara no és hora de trencar el dejuni.
De fet, eren només entre les deu i les onze del matí.
El dimecres, tot i ser a la presó, Fructuós havia observat el dejuni estacional com era costum. I ara, el divendres, joiós i confiat, es delia per acabar-lo, amb els màrtirs i profetes, en el paradís que Déu té preparat per als qui l’estimen.
Quan arribà a l’amfiteatre, se li atansà de seguida Augustal, lector seu, i li demanava plorant que permetés de descalçar-lo. Però el benaurat màrtir, coratjós i alegre, segur de la promesa del Senyor, li respongué:
—Deixa-ho fill, jo mateix em descalço.
Ja descalçat, se li apropà un company d’armes i germà nostre que es deia Fèlix i, estrenyent-li la mà dreta, li suplicava que pregués per ell.
Fructuós li va respondre amb veu clara, de manera que tothom ho va sentir:
—Ara, em cal pregar per l’Església catòlica, estesa d’orient a occident.
4.Així doncs, dret davant la porta de l’arena de l’amfiteatre, a punt d’encaminar-se vers la corona immarcescible més que no pas al suplici, en presència dels soldats beneficiaris —el nom dels quals abans hem esmentat— que vigilaven encara que només fos per raó del seu ofici, Fructuós, inspirat per l’Esperit Sant que parlava per ell, digué ⎯de manera que ho sentiren tant els soldats com els nostres germans:
—Mai no us mancarà pastor. I no podran fallir l’amor i la promesa del Senyor ni en aquest món ni en l’altre, perquè això que ara veieu és breu com el sofriment d’una hora.
Així doncs, havent consolat la comunitat de germans, van entrar a la salvació dignes i feliços en el mateix martiri, perquè rebien en ell el fruit promès en les Santes Escriptures. Esdevingueren semblants a Ananies, Azaries i Misael, ja que també en ells es representava la Trinitat divina. En efecte, posats dins el foc d’aquest món, el Pare no els abandonava, el Fill venia a ajudar-los i l’Esperit caminava entre les flames.
Quan s’hagueren consumit els lligams amb què els havien subjectat les mans, Fructuós, recordant el costum que tenia durant la pregària divina, s’agenollà tot joiós, i, segur de la resurrecció, pregava Déu amb les mans esteses, signe de la creu victoriosa del Senyor.
5.(Després d’això no van mancar les meravelles acostumades del Senyor: el cel s’obrí i els nostres germans Babiló i Migdoni, que estaven al servei del governador Emilià, mostraren a la seva filla, senyora d’ells en aquest món, com Fructuós i els seus diaques pujaven coronats al cel mentre encara es mantenien dretes les estaques on els havien lligat.
I van cridar Emilià, dient-li: «Vine i mira com els qui avui tu has condemnat han estat restituïts en la seva esperança dalt al cel.» Però Emilià, quan hi anà, no fou trobat digne de veure’ls.
6.Aleshores, els germans, tristos i abandonats, sense pastor, estaven afligits, no perquè planyessin Fructuós sinó més aviat perquè l’enyoraven. Quan caigué la nit, van córrer cap a l’amfiteatre fent memòria de la seva fe i del seu combat. Portaven vi per apagar els cossos mig cremats. Després, recollides les cendres, cadascun en va prendre tantes com va poder.
Però ni llavors no van faltar les meravelles del Senyor i Salvador nostre, destinades a fer créixer la fe dels creients i donar un exemple als més joves. Realment convenia que el màrtir Fructuós confirmés en la seva passió i resurrecció de la carn tot allò que, mentre estava en aquest món, per la misericòrdia de Déu havia ensenyat i promès en nom del Senyor i Salvador nostre. És així que, després de la seva passió, s’aparegué als germans i els advertí que immediatament tornessin les cendres que cadascun d’ells, per amor, s’havia endut.
7.Fructuós i els seus diaques, amb les vestidures de la promesa divina, es van aparèixer igualment a Emilià, aquell que els havia condemnat. I el van amonestar, tot retraient-li que de res no li havia servit allò que havia fet, ja que ell, que creia haver-los desposseït per sempre dels seus cossos aquí a la terra, ara els contemplava glorificats.)
Oh màrtirs benaurats, provats al foc com l’or preciós, revestits amb la cuirassa de la fe i l’elm de la salvació, coronats amb la diadema reial i la corona immarcescible per haver trepitjat el cap del diable.
Oh màrtirs benaurats que meresqueren una digna estada al cel, i ara estan a la dreta de Crist, beneint Déu Pare Omnipotent, i Jesucrist, el seu Fill, i l’Esperit Sant. Amén.
Traducció i notes:
Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós
Arquebisbat de Tarragona
La present versió catalana de les Actes del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi ha estat aprovada pel Sr. Arquebisbe de Tarragona, doctor Jaume Pujol Balcells, en data de 4 de desembre de 2007. En dono fe.
Joaquim Claver Caselles,
secretari general i canceller
|
